11 de septiembre'14. Diada 2014. VIC - BRUC - BARCELONA
Publicat: dt., 30 set. 2014, 20:52
Diada 2014. VIC - BRUC - BARCELONA
Aquesta no és pas una sortida d'AMICUS... però és un sortida personal que varem fer l'Anna i jo, i serà maco compartir-la amb tots vosaltres...
La Diada d'aquest any, teníem pensat ajuntar-nos amb Motards Independentistes al Bruc, per després entrar tots plegats a Barcelona. Però el dia abans... en Pep em va preguntar pel que teníem pensat fer, i vam decidir d'anar tots junts a Vic... per tal de viure la jornada des del principi... i gaudir de tot l'ambient, des dels primers moments de la Diada.
Vam quedar que ens trobaríem a Igualada, a les sis del matí...!! I clar, si tenim en compte que abans havíem de passar pel Monterrey, a recollir la samarreta que havia encarregat a l'Alfredo... podeu comptar que el "madrugón" va ser tres parells de collons!!
A dos quarts de quatre!!!
A dos quarts de quatre... saltàvem del llit. I a les dos quart i cinc de cinc... anàvem a buscar a Guillermina, per tal de posar rumb a Vilafranca, pendre un cafetó amb en Pedro, treure quartos al caixer... i col·locar el mascaró de proa orientat a la capital de l'Anoia.ç
Més concretament... al Bar l'Avinguda.
Bar que -òbviament- restava tancat. Així que vaig posar benzina a la nena... i just llavors, arribaven en Pep i la Núria, montats a la seva descomunal Kawasaki GTR 1400...!!
Petonitus... abraçadotes... i cap a Vic, que hi falta gent...!!! Je, je, je...
La ruta va ser desesperant...
Naltres, que estem acostumats a la benevolència del temps que ens procura el Garraf i el seu massis.... vam trobar que la boira era ben empipadora.
Però ells, acostumats a les inclemències de La Plana... ens anaven obrint camí de la forma més natural del món, mentre nosaltres amb prou feines seguíem la tènue llumeta de posició... enmig d'aquell puré de pèsols que era la boira.
Per sort, així que es va començar a obrir el dia i el sol va començar a il·luminar -tot i sense sortir del tot-, la boira va desaparèixer... i vam començar a rodar -si més no, jo- amb molta més tranquil·litat... i gaudint d'allò més de la ruta.
En arribar a l'àrea del Gurb... vam parar a omplir els dipósits, en tots els sentits possibles...!! Je, je, je...
Primer els de les motos... i després el nostres -tot esmorzant- al restaurant de darrera la benzinera.
Allí va ser a on vam aprofitar per a treure'ns les armilles i els brodats... - en el meu cas, també la bandera AMICUS- ...per tal de no significar al grup al que representem quan les portem. Ja que l'acte al que anàvem era de certa importància politica i social... i no seria lícit acudir-hi representant un col·lectiu que mai no s'ha definit en aquest sentit.
Així doncs... les armilles a les alforges, i cap a Vic...!!
Arribar a Vic fou una passada...!!!
Vam arribar pocs minuts després de les vuit del matí... i les nostres motos ja es van tenir que col·locar a la segona branca de la V.
Això si... a la primera de les tres fileres de motos, que formarien l'espectacular V...!!
Allí vam estar prenent el cafetó... i flipant -en el sentit literal de la paraula- de la quantitat de matiners que anaven arribant a la capital d'Osona.
Concretament... a la seva plaça major.
Plaça a on es formaria una formidable V... amb més de sis-centes motos!! Tot i en realitat... varen ser als voltants de nou-centes, les motos que van arribar a Vic -des de qualsevol punt de Catalunya- el matí de la passada Diada.
Abans de marxar... es van dir unes paraules, es van fer algunes fotos de grup. Un dron va gravar el tros de V... -preludi de la inmensa V humana que es faria hores més tard, a Barcelona. I finalment, es va cantar "Els Segadors"...!!
Himne de la nostra estimada terra...
La ruta -tot i fer-se sense "stoppers" que anèssin adelantant el grup, marcant les normes- va ser una passada pel que fa a l'ordre, el ritme, i el saber fer per part dels participants...!
Es va fer en una "gairebé" estricta formació de serreta...
L'educació va ser la nostra ensenya...
I crec -ja que no ho puc jurar- que no va haver cap problema en tot el trajecte.
Per allí a on passàvem, la gent ens saludava fent el signe de la V...!!
A on hi havia cotxes aturats per que passèssim, també hi havia gent cridant independència... animant-nos, i felicitant-nos...!!
Crec -no, n'estic segur- que va ser la ruta multitudinària en que m'he sentit més emocionat...!!!
Quan vam arribar al Bruc... se'ns van caure els collons al terra al veure la quantitat de motos que allí ens esperaven!!
Més de sis-centes... que juntament amb les que baixàvem de Vic, vam fer les més de mil cinc-centes motos que vam acabar entrant a Barcelona... enmig de l'admiració, el recolzament, les felicitacions, i els ànims de tot un poble...
Allò sí que va ser emotiu... i el demés són tonteries!!
Entre crits d'independència, signes de la V... i miles d'estel·lades... vam donar per acabada l'entrada a Barcelona. I cada una de les motos, va a anar buscar a on aparcar-se...
Nosaltres les vam aparcar -com es va dir a l'organització de l'esdeveniment- als voltants de l'Arc de Triomf.
Vam anar a petar a una plaça... a on vam dinar d'entrepans que portàvem a la motxilla, mentre feiem temps per a la gran V humana, que mostraria els colors de la nostra senyera a la resta del món...!!
I finalment, després de l'espectacular acte bicolor, vam decidir que les bateries -desendollades a dos quarts de quatre-, ja començaven a estar ben esgotades.
Així que vam tornar a l'Arc de Triomf, vam visitar les paradetes, vam beure una cerveseta "estel·lada"...
...i finalment ens vam acomiadar a peu de motos, abans de començar el trajecte cap a casa.
En Pep i la Núria, per l'A2... cap a Igualada, i l'Anna i jo... per "Les Costes", cap a Sitges...!!
Feliços d'haver compartit -i gaudit- un dia important de la nostra història...!!
Ensopits per no quedar-nos a la manifestació... (però es que les forces, ja no donaven per gaire... je, je, je...)
Però sobretot, orgullosos per haver estat allí... i haver pogut rebre -directament al cor- els ànims i les forces de milions de conciutadans que -com nosaltres- es van aplegar a Barcelona -la passada Diada- a manifestar-se pel dret de tot un poble a poder escollir el seu propi destí...!! Si senyor...!!!
NaCluT!!!
Aquesta no és pas una sortida d'AMICUS... però és un sortida personal que varem fer l'Anna i jo, i serà maco compartir-la amb tots vosaltres...
La Diada d'aquest any, teníem pensat ajuntar-nos amb Motards Independentistes al Bruc, per després entrar tots plegats a Barcelona. Però el dia abans... en Pep em va preguntar pel que teníem pensat fer, i vam decidir d'anar tots junts a Vic... per tal de viure la jornada des del principi... i gaudir de tot l'ambient, des dels primers moments de la Diada.
Vam quedar que ens trobaríem a Igualada, a les sis del matí...!! I clar, si tenim en compte que abans havíem de passar pel Monterrey, a recollir la samarreta que havia encarregat a l'Alfredo... podeu comptar que el "madrugón" va ser tres parells de collons!!
A dos quarts de quatre!!!
A dos quarts de quatre... saltàvem del llit. I a les dos quart i cinc de cinc... anàvem a buscar a Guillermina, per tal de posar rumb a Vilafranca, pendre un cafetó amb en Pedro, treure quartos al caixer... i col·locar el mascaró de proa orientat a la capital de l'Anoia.ç
Més concretament... al Bar l'Avinguda.
Bar que -òbviament- restava tancat. Així que vaig posar benzina a la nena... i just llavors, arribaven en Pep i la Núria, montats a la seva descomunal Kawasaki GTR 1400...!!
Petonitus... abraçadotes... i cap a Vic, que hi falta gent...!!! Je, je, je...
La ruta va ser desesperant...
Naltres, que estem acostumats a la benevolència del temps que ens procura el Garraf i el seu massis.... vam trobar que la boira era ben empipadora.
Però ells, acostumats a les inclemències de La Plana... ens anaven obrint camí de la forma més natural del món, mentre nosaltres amb prou feines seguíem la tènue llumeta de posició... enmig d'aquell puré de pèsols que era la boira.
Per sort, així que es va començar a obrir el dia i el sol va començar a il·luminar -tot i sense sortir del tot-, la boira va desaparèixer... i vam començar a rodar -si més no, jo- amb molta més tranquil·litat... i gaudint d'allò més de la ruta.
En arribar a l'àrea del Gurb... vam parar a omplir els dipósits, en tots els sentits possibles...!! Je, je, je...
Primer els de les motos... i després el nostres -tot esmorzant- al restaurant de darrera la benzinera.
Allí va ser a on vam aprofitar per a treure'ns les armilles i els brodats... - en el meu cas, també la bandera AMICUS- ...per tal de no significar al grup al que representem quan les portem. Ja que l'acte al que anàvem era de certa importància politica i social... i no seria lícit acudir-hi representant un col·lectiu que mai no s'ha definit en aquest sentit.
Així doncs... les armilles a les alforges, i cap a Vic...!!
Arribar a Vic fou una passada...!!!
Vam arribar pocs minuts després de les vuit del matí... i les nostres motos ja es van tenir que col·locar a la segona branca de la V.
Això si... a la primera de les tres fileres de motos, que formarien l'espectacular V...!!
Allí vam estar prenent el cafetó... i flipant -en el sentit literal de la paraula- de la quantitat de matiners que anaven arribant a la capital d'Osona.
Concretament... a la seva plaça major.
Plaça a on es formaria una formidable V... amb més de sis-centes motos!! Tot i en realitat... varen ser als voltants de nou-centes, les motos que van arribar a Vic -des de qualsevol punt de Catalunya- el matí de la passada Diada.
Abans de marxar... es van dir unes paraules, es van fer algunes fotos de grup. Un dron va gravar el tros de V... -preludi de la inmensa V humana que es faria hores més tard, a Barcelona. I finalment, es va cantar "Els Segadors"...!!
Himne de la nostra estimada terra...
La ruta -tot i fer-se sense "stoppers" que anèssin adelantant el grup, marcant les normes- va ser una passada pel que fa a l'ordre, el ritme, i el saber fer per part dels participants...!
Es va fer en una "gairebé" estricta formació de serreta...
L'educació va ser la nostra ensenya...
I crec -ja que no ho puc jurar- que no va haver cap problema en tot el trajecte.
Per allí a on passàvem, la gent ens saludava fent el signe de la V...!!
A on hi havia cotxes aturats per que passèssim, també hi havia gent cridant independència... animant-nos, i felicitant-nos...!!
Crec -no, n'estic segur- que va ser la ruta multitudinària en que m'he sentit més emocionat...!!!
Quan vam arribar al Bruc... se'ns van caure els collons al terra al veure la quantitat de motos que allí ens esperaven!!
Més de sis-centes... que juntament amb les que baixàvem de Vic, vam fer les més de mil cinc-centes motos que vam acabar entrant a Barcelona... enmig de l'admiració, el recolzament, les felicitacions, i els ànims de tot un poble...
Allò sí que va ser emotiu... i el demés són tonteries!!
Entre crits d'independència, signes de la V... i miles d'estel·lades... vam donar per acabada l'entrada a Barcelona. I cada una de les motos, va a anar buscar a on aparcar-se...
Nosaltres les vam aparcar -com es va dir a l'organització de l'esdeveniment- als voltants de l'Arc de Triomf.
Vam anar a petar a una plaça... a on vam dinar d'entrepans que portàvem a la motxilla, mentre feiem temps per a la gran V humana, que mostraria els colors de la nostra senyera a la resta del món...!!
I finalment, després de l'espectacular acte bicolor, vam decidir que les bateries -desendollades a dos quarts de quatre-, ja començaven a estar ben esgotades.
Així que vam tornar a l'Arc de Triomf, vam visitar les paradetes, vam beure una cerveseta "estel·lada"...
...i finalment ens vam acomiadar a peu de motos, abans de començar el trajecte cap a casa.
En Pep i la Núria, per l'A2... cap a Igualada, i l'Anna i jo... per "Les Costes", cap a Sitges...!!
Feliços d'haver compartit -i gaudit- un dia important de la nostra història...!!
Ensopits per no quedar-nos a la manifestació... (però es que les forces, ja no donaven per gaire... je, je, je...)
Però sobretot, orgullosos per haver estat allí... i haver pogut rebre -directament al cor- els ànims i les forces de milions de conciutadans que -com nosaltres- es van aplegar a Barcelona -la passada Diada- a manifestar-se pel dret de tot un poble a poder escollir el seu propi destí...!! Si senyor...!!!
NaCluT!!!