Pues ara que he creuat els 35500 km en moto (entre la Shadow i la Triumph) cata crack... primer accident una mica seriòs.
Bàsicament, el diumenge, que plovia, tornava a casa desde Sant Cugat per cambiar moto per cotxe quan al viaducte de Molins de Rei, ja arrivant a Sant Vicenç, vaig decidir frenar abans de lo normal per anar més segur... amb la mala pata que vaig frenar quan la roda de devant estava justament a sobre de les dos plaques metàl·liques d'expansió (per l'estiu, quan es dilata el pont pel calor). Potser fan 30 cm com a molt. O sia, que vaig apretar en el microsegon exacte per anarme'n al terra. (m'ho va comentar el del cotxe del darrere, que va parar, possar els warnings, ajudar-me a pujar a la moto e inclòs hem va seguir una estona amb el cotxe... o sia, que es va portar de puta mare)
No anava ràpid... potser 40... pero clar, començas a caure, frenes més fort amb e de darrera per intentar equilibrar, veus que t'en vas igual al terra i poses el peu dret al terra... amb la mala pata que la palanca de fre de peu cau a sobre del teu peu. Palanca totalment doblada. Els 20 minuts cap a casa, cama dreta tremolant al ritme que sents la sang bombejant al lloc del cop (no vaig sagnar... és com el cor... una sensació). Arribo, hem trec les botes, i no veig res... un petit puntet vermell al punt del cop. Només fa mal si doblo el peu...
fre de la moto:
Agafo el cotxe, torno a Sant Cugat, després estic a Rubí unes hores, vaig al aeroport durant el diluvi, torno a casa... està inflat, però no fa masa mal. Com que estic fent TaiJitsu, decideixo que el dilluns anirè al metge per curar bé, suposo que és un esguinç.
Dilluns vaig al CAP per 'seguretat', per que curi bé el esguinç o lo que sia.... Com que potser m'han de fer radiografia, anem al de Sant Vicenç dels Horts, que te servei de això... per les retallades ens diuen que ens tornem a Torrelles (amb bones paraules). A Torrelles m'atenen, la doctora palpa el peu i hem va preguntant si fa mal. Jo dic "no, una mica, aqui més". Però normal. La doctora diu que per si de cas, com que podría haver-hi fissura del 5e metatarssià, vagi a fer-me unes plaques.
Anem al hospital de Sant Boi. Hem fan les plaques i ... 2 metatarsians (4 i 5) trencats! És veu que quan la doctora hem va apretar lo normal hauria estat plorar com una nena, però dec ser un cabrò insensible... O sia, que ara estic amb la pota sensera, fins sota el genoll, enguixada. Es veu que aquest ossos petits son així de cabrons.
Mala Pata:
Així doncs, fins l'Agost, no hi ha moto (ni gaire res) per mi...
Salut, abraçadas, i aneu amb compte, amics!
